L’illa de Bembé, de Mercè Falcó

L’illa de Bembé, de Mercè Falcó

Rosa dels vents, 2017

III edició del Premi Autor Revelació convocat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès

Sinopsi

A finals del segle XIX la Maria, una jove barcelonina de només disset anys, es enviada pels seus pares a Cuba després de celebrar per poders un matrimoni de conveniència amb un terratinent sucrer. En aquesta terra estranya veurà com, acostumada a una vida còmoda i avorrida a Catalunya, el seu món canvia radicalment: allà haurà d'aprendre a conviure amb un marit molt més gran i desconegut, uns esclaus africans que li fan de criats i que veneren deus misteriosos, la corrupció i repressió dels governants, la violència d'una guerra incipient i la relació amb un funcionari de duanes crioll, tan apassionada com perillosa, que portarà conseqüències més devastadores que els huracans que amenacen constantment aquesta idíl·lica illa de l'Atlàntic.

L'illa de Bembé és una epopeia literària emotiva que representa un mosaic cultural fascinant, ple de personatges que poblen Cuba, una colònia espanyola on res no és blanc o negre i no sempre es pot anar amb la veritat per davant.

Comentari

La novel·la comença amb l’enterrament de la protagonista. Tranquil·litat, això no vol dir que l’autora ens xafi el final, ja que la mort és el més previsible dels finals, però sí que ens avança que la Maria, aquesta noieta de Barcelona ingènua i innocent que coneixerem al següent capítol, es convertirà en una gran dona. Un inici molt potent, i potser arriscat, però que ens farà tenir ganes de compartir aquesta transformació. Aquesta és una de les facetes que més m’atrauen del llibre, ser testimoni del creixement de la protagonista, i de com aprén a prendre les regnes de la seva vida, en un ambient hostil i masclista, de com s’adapta a les circumstàncies amb intel·ligència, de com sap treure el millor de cadascú.

Comencem, per tant, amb una noieta de classe bona que ha anat a menys, obligada per imposicions socials i familiars, sota xantatge emocional, a casar-se amb un home gran a qui ni coneix. És una història mil cops explicada, però l’autora li sap donar certs ingredients que ens animen a explorar-la. Podria haver caigut, per exemple, en la temptació de presentar algun personatge dolent, molt dolent, que són agraïts i que creen dependència, però ha decidit fer-los a tots humans, polièdrics, amb els seus dubtes i matisos, víctimes del moment i del lloc que els ha tocat jugar.

Francesc Panisello, el marit, amo d’una plantació on treballen esclaus, tenia tots els números per a fer-se odiós, però sovint només és maldestre, i la seva moral, dins de certs límits que semblen inquebrantables, és oberta, pràctica i fins i tot un amica liberal.

La llibertat i l’esclavitud, on comença l’una i on acaba l’altra, de quantes maneres poden vestir-se? Quines formes pot adoptar la fe? Fins on arriba la màgia? Són preguntes que ens pot fer plantejar el llibre.

Per cert, el col·lectiu diLLUMs d'arts al forn, que ens trobem a Tortosa els primers dilluns de mes, ja fa mesos que vam tenir el privilegi d'escoltar l'inici d'aquesta novel·la en veu de l'autora, i ens plau veure'l ara publicat i premiat.